Fel

Aquell estiu van anar morint totsAquél verano fueron muriendo todos

els somnis,los sueños,

la llibertat va caure a mitja tardor,la libertad cayó a mediados de otoño,

la grotesca rutina es repetiala grotesca rutina se repetía

i els de sempre ho tornàvemy los de siempre volvíamos

a perdre tot.a perderlo todo.

Cent quinze dies va durar la batalla,Ciento quince días duró la batalla,

baixava roig el riu, roig de roja sang,bajaba rojo el río, rojo de sangre roja,

els qui van veure l'Ebre baixarlos que vieron el Ebro bajar

aquells diesesos días

asseguren haver vist un país plorant.aseguran haber visto un país llorando.

Fel, Fel, Fel,Fel, Fel, Fel,

del que n'era mel.del que era miel.

Prou que proven d'esborrar-nosIntentan borrar de nuestras mentes

aquesta història del cap,esta historia,

ignoren que els cromosomesignoran que los cromosomas

portem el record clavat.llevamos el recuerdo clavado.

A la Batalla de l'EbreEn la Batalla del Ebro

caigué en combat la raó,cayó en combate la razón,

els punys dels morts quan s'obrienlos puños de los muertos al abrirse

deixaven anar la llavor.dejaban ir la semilla.

Terra seca, trinxeres abandonadesTierra seca, trincheras abandonadas

com mans clivellades de treballar.como manos callosas de trabajar.

I a aquell que no va tramuntarY a aquel que no cruzó

la carenala cresta

amb la derrota el van marcarcon la derrota lo marcaron

com bestiar.como bestia.

I van empastifar la societat vivaY embarran la sociedad viva

d'una mediocritat que encara patim.de una mediocridad que aún padecemos.

I ara tornen a l'Ebre a malvendreY ahora vuelven al Ebro a vender

l'aiguael agua,

els assassins tornen sempre al lloclos asesinos siempre vuelven al lugar

del crim.del crimen.