Lyrics translated into Español · See the original lyrics
En Joan era un pobre pagès.En Joan era un pobre campesino.
Ell sempre humil, ell sempre honest.Siempre humilde, siempre honesto.
Vivia amb l´hermosa Maria,Vivía con la hermosa María,
i ho feia tot perquè sempre mengés.y hacía todo para que siempre comiera.
En canvi en Lluís era molt ric,En cambio, Lluís era muy rico,
a ell mai no li va faltar de res.a él nunca le faltó de nada.
Com si tot el que ell volgués,Como si todo lo que él quisiera,
en dir-ho, als peus ho tingués.al decirlo, a sus pies lo tuviera.
I és que uns tant,Y es que unos tanto,
i altres tant poc,y otros tanto poco,
però tots feliços tal com són.pero todos felices tal como son.
Un dia el Lluís es va creuarUn día Lluís se cruzó
amb la Maria passejant,con María paseando,
i enamorat es va jurary enamorado se juró
pagar per ella el preu més alt.pagar por ella el precio más alto.
I en aquells temps va haver una guerra.Y en aquellos tiempos hubo una guerra.
En Joan jove i fort per força va marxar.Joan joven y fuerte tuvo que marchar.
En Lluís no era apte per morir.Lluís no era apto para morir.
Això és una merda, tio has d´aguantar.Esto es una mierda, tío, tienes que aguantar.
Tot era estrany en els seus ulls.Todo era extraño en sus ojos.
La por, l´odi, la tristor.El miedo, el odio, la tristeza.
I la Maria se´l va mirar,Y María lo miró,
com si ja no pogués veure´l mai més.como si ya no pudiera verlo nunca más.
Llavors el Lluís va aprofitarEntonces Lluís aprovechó
i a la Maria va comprar, i li va dir:y a María le compró, y le dijo:
"Sé que m´estaves esperant, jo no t´havia oblidat,"Sé que me esperabas, no te había olvidado,
jo et puc donar tot el què vols.yo te puedo dar todo lo que quieras.
Tinc tot el què puguis desitjar". (x2)Tengo todo lo que puedas desear". (x2)
(solo)(solo)
Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa,Tómame de la mano, corre y no lo pienses mucho,
que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa.que te daré lo que quieras, si no lo tienes en esta casa.
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,Sé lo que quieres y hace tiempo que lo deseabas,
pensa el què faràs i com viuràs a partir d´ara.pensá en lo que harás y cómo vivirás a partir de ahora.
El Joan no tornarà, és el seu fi. Jo ja ho sabia.Joan no volverá, es su fin. Yo ya lo sabía.
Si fos tu "sí" diria i no m´ho pensaria més.Si fuera tú, diría "sí" y no lo pensaría más.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.Te doy flores y joyas, fiestas, criados y vestidos.
Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i Weiss do Frings.Te cubriré de oro, plata, buenos perfumes y Weiss do Frings.
I la Maria, se´l va mirarY María, lo miró
i de la mà el va agafar.y de la mano lo tomó.
Anava tot cega amb tants regals,Iba toda ciega con tantos regalos,
que sense pensar-s´ho, del Joan va passar! i li va dir:que sin pensarlo, pasó de Joan! y le dijo:
"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar."Yo en ti ya no puedo esperar, me haces sufrir y trabajar.
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l´hagi trobat". (x2)Él todo el día juega conmigo, buena suerte que lo haya encontrado". (x2)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir.Ese pobre campesino sabía que iba a morir.
Llavors va dir: "si em moro, tu també et mores amb mi".Entonces dijo: "si muero, tú también mueres conmigo".
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit,La esperó en la oscuridad en la calle toda la noche,
quan ella va sortir la va matar sense patir.cuando ella salió la mató sin sufrir.
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,Con la misma arma se disparó en la cabeza,
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat.cayó tendido en el suelo con María a su lado.
La conya de la història amics meus reflexioneu:La broma de la historia amigos míos reflexionen:
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu.No es que Joan muriera, sino que Lluís está de pie.
I el Lluís se´ls va mirar,Y Lluís los miró,
va ser d´aquells dies que més va plorar.fue uno de esos días que más lloró.
Sol es trobava amb els seus calers,Solo se encontraba con su dinero,
per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir:por muchos que tuviera, demasiado caro para él, y se dijo:
"Segur que algú m´està esperant, això ho oblido jo demà."Seguro que alguien me está esperando, eso lo olvido yo mañana.
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar". (x2)A muchas chicas puedo comprar, no importa a quién tenga que pisotear". (x2)