Lyrics of 'Temps de Decadència' by Brams

Que te'n recordes quan eres jove?
Tenies pressa per fer-te gran:
eres el més home, el qui més vegades
les pedres de guerra t'obrien el cap.
Tenies bon art per tocar les noies
quan encara, al púbis, no tenies ni un pel.
La vida era bella i la joventut sana
i tu eres un nen amb por de l'infern.

A la universitat -ves quin remei-
vas festejar amb la rebel·lió.
Les corredisses davant dels grisos
eren cansades però vestien molt.
Potser va servir per predestinar-me,
no sabria explicar ben bé com
però recordo aquella sacsejada
de quan et van fotre un cop de culata als ous

Em vas convidar a aquest món de mones
i és un detall que sempre t'agraïré.
Em vas advertir que no era perfecte
però que el canvi era qüestió de temps.
Em vas alletar amb aquesta idea
i ara el meu cos està compost d'això,
els meus teixits són fets d'aquell somni
que va morir al llit amb el dictador.

Ara te'n recordes d'aquell temps passat
al que poc a poc has anat renunciant.
Malguanyes el temps que tens amb els fills
lloant la societat que has ben acceptat
Tu que lluitaves contra el general
ara de sobte trobes normal
que la gent sigui explotada
a les Empreses de Treball Temporal.

Ara et quedes sol, fet una desferra
analitzant en què has fallat.
Jo t'estimo, això no ho dubtis,
però rebutjo la teva societat:
aquella que abans amb barba escridassaves
i un cop maquillada t'hi has conformat.
La vida encara és bella, la joventut sana.
Rebutja-la amb mi, pots sortir-hi guanyant.