Ploramiques

Són igual que canalla consentida,Son como consentidos malcriados,

que fer mal no els priva de cap regal:que hacer daño no les priva de ningún regalo:

com nens murris amb pistola,como niños mimados con pistola,

fotent sempre allò que volen,jodiendo siempre lo que quieren,

per a ells tota la cassola mai no és prou.para ellos nunca es suficiente la olla entera.

No deu ser prou alegria viure a cal carnisseria,No debe ser suficiente alegría vivir en la carnicería,

que han d'anar a casa el veí a fer enrenou.que tienen que ir a casa del vecino a armar alboroto.

Tant els és tot mentre tinguin estrella de sheriffLes da igual mientras tengan estrella de sheriff

i un parell d'indius a prop per poder putejar,y un par de indios cerca para molestar,

però si algun dia els foten dues torres a terrapero si algún día les derriban dos torres al suelo

fan el sorprès, el dolgut i es posen a plorar.se hacen los sorprendidos, los dolidos y se ponen a llorar.

Ploramiques!Llorones!

Pensàvem "quan creixin canviaran",Pensábamos 'cuando crezcan cambiarán',

però no sé pas si podrem esperar tant.pero no sé si podremos esperar tanto.

I aniran per arrencar la barbaY van a arrancar la barba

al que, badant, els passi per davant.de aquel que, distraído, les pase por delante.

Tornaran a pagar els plats, els sencers i els trencats,Volverán a pagar los platos, los enteros y los rotos,

els que estan acostumats a omplir-los poc.los que están acostumbrados a llenarlos poco.

I acabada la faena tindran la caixa tan plena,Y terminado el trabajo tendrán la caja tan llena,

que haurà prou valgut la pena l'enderroc.que habrá valido la pena el derribo.

Ja sé que és lleig i que als nens no se'ls ha de picar,Sé que es feo y que a los niños no se les debe pegar,

i és una cosa que jo sempre he defensat,y es algo que yo siempre he defendido,

però creu-me que un parell d'hòsties ben donadespero créeme que un par de hostias bien dadas

ells les mereixen i jo quedaria descansat.ellos las merecen y yo quedaría tranquilo.

Ploramiques!Llorones!

Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,Vamos, bajen, no vengan llorando,

mai no rebreu tant com heu estat donant.nunca recibirán tanto como han estado dando.