Lyrics translated into Español · See the original lyrics
Agenollada vora el llitArodillada junto a la cama
amb la persiana abaixada.con la persiana bajada.
Algunes llàgrimes han difuminat la tintaAlgunas lágrimas han difuminado la tinta
de velles cartes que repassaves,de viejas cartas que repasabas,
-ja hi havia altres taques-ya había otras manchas
de l´últim cop que les vas mirar-del último golpe que las miraste-
agenollada vora el llitarrodillada junto a la cama
amb la persiana baixadacon la persiana bajada
i penses: què m´està passant?y piensas: ¿qué me está pasando?
Per què m´odio tant?¿Por qué me odio tanto?
L´AUTOODI NO CREIX AL BOSCEL AUTOODIO NO CRECE EN EL BOSQUE
L´AUTOODI NO RAJA DE LES FONTSEL AUTOODIO NO MANA DE LAS FUENTES
L´autoodi el sembra aquellEl autoodio lo siembra aquel
que vol encolomar-teque quiere encolomarte
alguna cosa que ja tensalgo que ya tienes
i més bo que el que t´ofereix.y mejor que lo que te ofrecen.
L´autoodi et fa odiar els teus germansEl autoodio te hace odiar a tus hermanos
i allò que forgen les teves mans.y lo que forjan tus manos.
L´autoodi arracona les balancesEl autoodio acorrala las balanzas
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.y da crédito de la medida a los estafadores.
L´autoodi ens fa cremarEl autoodio nos hace quemar
La casa dels nostres paresLa casa de nuestros padres
Per anar a pagar un lloguer altPara ir a pagar un alquiler alto
Al racó més podrit de la capitalEn el rincón más podrido de la capital
L´autoodi deixa un buit en la identitat de la gentEl autoodio deja un vacío en la identidad de la gente
Que depressa ompliran amb la moda més recentQue pronto llenarán con la moda más reciente.
L´autoodi ens fa estimar allò dels demésEl autoodio nos hace amar lo de los demás
que dit sigui de passada val força diners.que dicho sea de paso vale bastante dinero.
Qui podria creure en aquest món de mercaders¿Quién podría creer en este mundo de mercaderes
que creix al bosc o raja de les fontsque crece en el bosque o mana de las fuentes
el que ens empeny a comprar a foralo que nos empuja a comprar afuera
allò que a casa s´amuntega pels racons?lo que en casa se acumula en los rincones?
Tanca la porta al viatjant de mentidesCierra la puerta al viajante de mentiras
i fes-te un petó, que el tindràs merescut.y date un beso, que lo tendrás merecido.