Vancouver

En els camins que tallen roig la posta de SolEn los caminos que cortan el rojo del atardecer

Dos veus xiuxiuejaven baix sota un roure fortDos voces susurraban bajo un roble fuerte

I la verdor del sotabosc teixia un recordY el verdor del bosque tejía un recuerdo

Sota una pluja sense estels es pot sentir prou béBajo una lluvia sin estrellas se puede escuchar claramente

Les veus d'una ciutat planyent, amb el cor trencatLas voces de una ciudad llorando, con el corazón roto

Però la humitat dels seus carrers no hi serà demàPero la humedad de sus calles no estará mañana

I l'espessor del bosc frondósY el espesor del bosque frondoso

I el color del cel brillantY el color del cielo brillante

I, de fons, els vells udols d'un llop perdutY, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido

Tenen ara més bon gust si ets aquíTienen ahora mejor sabor si estás aquí

Entre la boira del matí, es pot dibuixar al marEntre la niebla de la mañana, se puede dibujar en el mar

La silueta d'uns vaixells que vaguen sense rumbLa silueta de unos barcos que vagan sin rumbo

I les sirenes són les veus que avisen el portY las sirenas son las voces que anuncian el puerto

I a la muntanya on la neu hi fa vida tot l'anyY en la montaña donde la nieve hace vida todo el año

Ressonen veus de l'univers, mentre van pintantResuenan voces del universo, mientras van pintando

L'aurora boreal que hi ha en un vent de pauLa aurora boreal que hay en un viento de paz

I l'espessor del bosc frondósY el espesor del bosque frondoso

I el color del cel brillantY el color del cielo brillante

I, de fons, els vells udols d'un llop perdutY, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido

Tenen ara més bon gust si ets aquíTienen ahora mejor sabor si estás aquí

En els teus ulls puc veure el paisatgeEn tus ojos puedo ver el paisaje

D'un moment que já ha transcenditDe un momento que ya ha trascendido

Que amb els anys no tindrà la importànciaQue con los años no tendrá la importancia

Que tenia quan eres aquíQue tenía cuando estabas aquí

Però el record clar i la teva imatge abstracta em fan pensar (em fan pensar)Pero el recuerdo claro y tu imagen abstracta me hacen pensar (me hacen pensar)

En l'espessor del bosc frondósEn el espesor del bosque frondoso

I en el color del cel brillantY en el color del cielo brillante

I, de fons, els vells udols d'un llop perdutY, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido

Tenen ara més bon gust si ets aquíTienen ahora mejor sabor si estás aquí

Tenen ara més bon gust si ets aquíTienen ahora mejor sabor si estás aquí

Tenen ara més bon gust si ets aquíTienen ahora mejor sabor si estás aquí