Lyrics translated into Español · See the original lyrics
Novembre obria els seus braçosNoviembre abría sus brazos
i tu nu com cada matíy tú desnudo como cada mañana
cercaves entre les roquescavabas entre las rocas
el rastre del teu paradís.el rastro de tu paraíso.
On són els ocells d'ales blanques?¿Dónde están los pájaros de alas blancas?
On és la salvatge remor?¿Dónde está el salvaje rumor?
On és la memòria marina?¿Dónde está la memoria marina?
D'escuma i elisi del nord?De espuma y elixir del norte?
I mut, contemplant la tragèdiaY mudo, contemplando la tragedia
recordes quan vares fugirrecuerdas cuando huiste
d'aquella Alemanya boirosade aquella Alemania brumosa
on res no hi tenia sentit.donde nada tenía sentido.
Però Manfred, què li han fet al marPero Manfred, qué le han hecho al mar
que l'aigua s'ha tenyit de mort,que el agua se ha teñido de muerte,
que arriben a la platja onades de vergonyaque llegan a la playa olas de vergüenza
que ho embruten tot?que lo ensucian todo?
Però Manfred, què li han fet al marPero Manfred, qué le han hecho al mar
Que t'han atravessat el cor,Que te han atravesado el corazón,
amb llances de misèria, l'atlàntica bellesacon lanzas de miseria, la atlántica belleza
que ho inundava tot?que lo inundaba todo?
Novembre obria els seus braçosNoviembre abría sus brazos
i tu nu com cada matíy tú desnudo como cada mañana
cercaves entre les roquescavabas entre las rocas
el rastre del teu paradís.el rastro de tu paraíso.
Però qui ha estat capaç de robar-tePero quién ha sido capaz de robarte
un somni de mar infinit,un sueño de mar infinito,
la vida banyant-se a la platjala vida bañándose en la playa
i el crit abissat dels dofins?y el grito abisal de los delfines?
I diuen les bruixes marinesY dicen las brujas marinas
que et veuen vagar pels escullsque te ven vagar por los escollos
una ombra en tenebres, vestit de nuesauna sombra en tinieblas, vestida de desnudez
i mars de tristesa als teus ulls.y mares de tristeza en tus ojos.
Manfred Gnadinge, feia més de trenta anys que haviaManfred Gnadinge, hacía más de treinta años que había
abandonat Alemanya per instal·lar-se a Camelleabandonado Alemania para instalarse en Camelle
(Costa da Morte - Galícia). A redós d'una senzilla(Costa da Morte - Galicia). Alrededor de una sencilla
barraca on vivia que havia anat bastint un museuchoza donde vivía que había ido construyendo un museo
d'escultures fetes de pedres i elements estranys quede esculturas hechas de piedras y elementos extraños que
duia el mar que conformaven l'expressió artística de ladaba el mar que conformaban la expresión artística de la
seva renúncia a la vida convencional. Tot se'n va anarsu renuncia a la vida convencional. Todo se fue al traste
en orris quan el petrolier Prestige vessà la sevacuando el petrolero Prestige derramó su
càrrega en enfonsar-se prop de la costa. Manfredcarga al hundirse cerca de la costa. Manfred
Gnadinge, en veure destruïda la seva obra i el seuGnadinge, al ver destruida su obra y su
hàbitat, l'únic que tenia al món, deixà de menjar, dehábitat, lo único que tenía en el mundo, dejó de comer, de
medicar-se i morí el 28 de desembre de 2002.medicarse y murió el 28 de diciembre de 2002.