Lyrics of 'Penitència' by Malson Atmosfèric

Les cadenes de les mans pesen més que les del coll
Ja no sé amb qui vull parlar però si sé que estic molt sol
Si m'estimes de veritat digue'm per què serveixo jo
Si m'odies de veritat mata'm no cal dir-ho a tothom!
No hi ha perdó per els traïdors, jo sóc el primer
Et dic que tot va bé però ni ho crec ni ho sentiré
Sempre perdo la ment, no creguis que pots fer res
Intento canviar el món I només perdo els papers
Mira tota aquesta gent, busquen paraules buides
Necessiten que els animin, que la vida és massa trista
I jo no sóc ningú, espero més de tu
No puc dir el mateix del que espero per mi
Un tret a l'entrecella, caure com una estrella
Fa temps que s’estavella però poc els interessa
Com els companys del meu voltant, no entenen el meu rap
La nena no vol el malson perquè el malson està plorant
Cansat de no tenir paraules cada cop que algú esta trist
De només poder fer un somriure quan vull fer-li un petó
Però tot aquest dolor, només ho salva els crits
Perdoneu si no tinc por de la paraula morir

I que diràs demà, si veus el got mig buit
Te’n recordaràs del que van fer els avis, recordaràs el meu avís
I no ho he vist el que jo he escrit
Ho sento pel que tinc a dins
Les meves venes criden "talle'ns" I només tallo les ungles
Les meves imperfeccions diuen pegue'm I només canto la fúria
Em diuen els meus pares quan faré una cançó alegre
La meva alegria es expulsar tots aquests dubtes!
Molts m'admiren pel meu personatge
Alguns escolten les meves paraules
Penso somriure fins l'últim moment
Perquè almenys sé que alleuja el mal de la gent que m'entén
Encara que em senc malament, perquè quan tinc el que volia no valoro
No ho suporto ni m'ho emporto, així que millor m'aparto
Tant de morbo I caic en un quadre
La seva pintura se'm incrosta com escames
Em fan mal les cames però no busquen aixecar-se
Esperen secar-se I cremar-se com si les plantes fossin flames
O sóc jo I el meu incendi personal
O sóc jo que demano el meu funeral I em moro de ganes

Prou! Porto hores fent la bola
Potser anys I potser voles, em disculpo pel que penso
Jo diria que poc ho sento, però ho sento (juro que ho sento)
I em perdo, no creixo, segueixo, diferent estrofa però el mateix, m'estanco
No hi ha pitis a l'estanc, em canso, vull ser un sant I no arribo ni a algo
Algú em deia: Sempre es esdevenir, mai ésser
I jo ho vaig entendre
Necessito estar present I no em prenc ni un moment
Perquè el meu cap explota, I que es el que sento
Que es el que tinc, que es un plaer, que em vegin o veure'm
Vull pujar a un escenari I cridar "ja us ho deia, que valia la pena"

Penitència