Lyrics of 'Raons Que Rimen' by Joan Manuel Serrat

No em parleu d'una tristesa, la vinguda de l'hivern, creieu que és el final quan res no pot esboirar ni els somnis que heu somiat, ni una esperança oblidada, i em dieu que voleu restar amb mí que voleu ser els meus amics i us pregunteu on anem? on hi ha un vers, una raó? I no podeu acceptar que és temps de recomençar, de ser tan clars com els infants, d'estimar-nos, perque no som uns extranys. Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans, el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós. Com la música suau d'una tarda vora el mar, son promeses d'un futur que esdevindran realitat. Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures, el sol es pon aviat i sents fred i et sents cansat.
Està escrit en els deserts i en el cor de tots els homes, en les mans i els pensaments dels qui es fan com els infants. Només els qui es fan com ells retrobarán la llibertat. Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans, el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós. Com la música suau d'una tarda vora al mar, son promeses d'un futur que esdevindran realitat.